10/06/2024

AL MEU AMIC KALI
La primera vegada que et vam veure, amagat entre testos, eres petit i estaves delicat, però ja es veia que te’n sortiries i així va ser. Amb el caràcter que tenies, no podia ser d’una altre manera. Sempre tranquil, atent, molta paciència i obedient. No podem tenir cap queixa de tu, mai has trencat res de casa, no t’has escapat mai donant la volta, això si, sempre olorant amb el morro a terra, no et passava res per alt. No has estirat mai de la corretja , podies sortir amb la iaia sempre al seu costat.
Jugant amb els nens agafant algun joguet per poder jugar amb ells. Quan arribaven, el primer que preguntaven era on es en Kali, i sorties pel passadís amb el teu nino a la boca per ensenyar-lo a qui vingués a casa.
Marxes de cap de setmana a casa dels fills o a casa de la iaia i et comportes com un mes de la família, i dir-me quan ens el podem tornar a portar en Kali a casa.
Lo be que t’ho passaves a l’hort fent forats a terra buscant la frescor per jeure-hi a la ombra dels arbres.
I ara, no podem gaudir de la teva companyia, tot va ser tan ràpid que no vaig poder acomiadar-me, ens has deixat un forat molt gran que costarà d’omplir.
Allà on estiguis, continuaràs sent el millor, tots ho sabem.
Kalico, sempre estaràs amb tots nosaltres.
Joan, Carmeta, Marta, Xevi, Joan, Rosa, Arnau, Roc, iaia Lourdes